Introducción
A la nostra esquerre, a tocar de camí hi ha un vell exemplar de (Sorbus doméstica) Servera. Més endavant trobarem informació de l'església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria (s. XII) i tot seguit, un gran llorer fa una volta sobre el camí.
La servera és un arbre de mida petita que no fa bosc, sinó que apareix de manera aïllada, en orientacions frescals, allà on dominaria la roureda. De fulla composta, a la tardor pren tonalitats torrades abans de perdre les fulles.
La servera és un arbre de la família de les Rosàcies. El seu fruit en forma de petita pera (serva) s'ha de sotmetre a una sobre maduració en palla per a poder ser comestibles.
En temps dels romans, de les serves se'n feia un suc que un cop fermentat constituïa una beguda alcohòlica que anomenaven "cerevisa", probablement l'origen de la paraula catalana cervesa.