Description
El Monestir Sant Benet de Bages és un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. És una antiga abadia benedictina. És un dels conjunts monàstics més interessants del país, amb elements que van des del Romànic de l'època fundacional fins al Modernisme, passant pel Barroc.
Fou fundat cap el l’any 960 pel comte Sala. Restaurat i reobert el 2007 dins el projecte Món Sant Benet.
És situada a la conca de la Vall dels Horts, en una raconada entre el Montpeità o puig de Sant Valentí i els balços erosionats del riu Llobregat. Molt a prop de la confluència de l'antic camí ral que anava de la ciutat de Manresa a Vic, actualment té els accessos principals des del municipi de Navarcles.
El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn d'un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest.
L'església és de planta de creu llatina amb una nau. Els braços del transsepte tenen dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular. L'interior fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca. Actualment, l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada, que llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí. Sobre la nau de l'església, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base preromànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes. El portal principal és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa.
El claustre és la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres. Les columnes són de fust llis i curt, i acaben capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular.
L'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències, són un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà.