Descripció
Conjunt d'església i rectoria situat al costat nord de la carretera N-340 que travessa el poble de Cervelló. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És un edifici modernista, de formes neoromàniques i neogòtiques, construït sota la direcció de dos arquitectes, però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall té un significat.
El conjunt és bastit sobre un terraplè, i la seva façana, inspirada en el model gòtic, està feta de pedra alternada amb elements de talla i obra de maó vist.
L’església consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular. A la façana destaquen, la porta d’accés i dos finestrals que configuren tres arcs ogivals al nivell inferior; i uns petits arcs al nivell superior. Als laterals hi ha contraforts, que corresponen amb capelles laterals internes. L'absis és poligonal. La capella del Santíssim, d’estil neogòtic, adossada a l’església, és de planta rectangular, i té volta apuntada. En un costat hi ha el campanar de planta quadrada, amb dues campanes grans i dues de petites. La nau interior de l'església, amb capelles laterals a tot el llarg del seu cos, és molt esvelta amb arcades apuntades de suport i enriquida per l’enteixinat de la volta, els revestiments pictòrics, ceràmics i de pedra artificial, més canelobres i ferros forjats i estatuària.
La rectoria és de planta quadrada i consta de planta baixa, pis i golfes. La porta d'accés és clavetejada i d'arc de mig punt.
Fins a finals el 1872 l'església parroquial del municipi era el temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El primer projecte de l’església parroquial de Sant Esteve de Cervelló, va ser encarregat pel batlle Climent Guitart el 1.864, però el temple no s’arribà a iniciar. El 20 de gener de 1896 va tenir lloc la festa de la col·locació de la primera pedra i el 20 de gener de 1908 es va beneir el nou temple. Entre els anys 1939-40, es va restaurar.
