Descripció
Aqüeducte que el Monestir va construir al segle XIV per conduir les aigües des de la Mina dels Monjos cap al Monestir. Formava part del sistema d'abastament d'aigües al Reial Monestir i a la part baixa de l'antiga vila de Sant Cugat. A les excavacions arqueològiques realitzades l'any 2001 a la plaça d'Octavià, han aparegut les canalitzacions de l'últim tram d'aquesta conducció.
Des de l'any 1979, està catalogat com a Bé d'Interès Local.
Aqüeducte gòtic format per un pont amb dos ulls de mig punt, tot ell de pedra del Monestir ben escairada.
A la part superior hi ha la canal de l'aigua que estava convenientment tapada amb lloses per les quals es facilitava el pas d'un costat a l'altre del torrent.
Una part del mur de suport fou enderrocat als anys seixanta per a facilitar el pas entre dos horts.
L'any 1998, com a complement de les obres d'urbanització del sector Pont de Can Vernet-Coll Favà, al qual pertany la zona verda de l'emplaçament, fou restaurat i rehabilitat com a passera de vianants entre el carrer de la Mina i l'Avinguda Vullpalleres, d'acord amb un disseny dels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle.
La passera és un conjunt de peces d'acer laminat soldades entre elles per obtenir un perfil que inclou paviment, barana i banc corregut, col·locat sobre la pedra de l'aqüeducte amb fixacions no destructives i tractat amb resines que li donen un acabat d'òxid vell de ferro, amb una estètica que fa referència a la millor tradició de les construccions industrials o de les obres públiques ferroviàries de ferro.