Descripció
Es tracta d'un balneari situat a uns 4 km de la vila de Sant Hilari, anant en direcció a Osor, que va arribar a ser dels més reconeguts de tot Espanya gràcies a les seves aigües mineromedicinals. Acabat de construir com a balneari l'any 1895, amb els anys va anar convertint-se també en un important centre d'estiueig.
El seu reconeixement i posterior popularització va marcar profundament la història d'un poble de muntanya poc conegut, en què es vivia del cultiu de la patata, els treballs dels bosquerols, roders, i dels preuats torners. De sobte el poble també formava part de l'imaginari de molta gent, especialment com a destí turístic i de salut de l'alta burgesia, que venia a descansar i vetllar per la seva bona salut.
El descobriment de les propietats medicinals de l'aigua de la font Picant va ser a finals del s. XVI. Gràcies a l'observació d'uns pastors que veien com regularment els bous i vaques malalts anaven a veure l'aigua d'un rajolí que queia entre les pedres, i s'acabaven guarint tots sols. Ells la tastaren i comprovaren que tenia un sabor i característiques diferents, ja que era diürètica, i els feia venir gana, així ho van fer saber al metge del poble, el Dr. Gravalosa. Aquest després de receptar-la a malalts amb problemes de bufeta, còlics nefrítics i de ronyons va reconèixer les seves propietats i va escriure la primera memòria d'aquestes aigües l'any 1779, en què hi havia els resultats de les primeres anàlisis elaborades. L'aigua de la Font Picant és molt rica en diòxid de carboni i carbonats, sent la més apropiada per tota classe de litiasi.