Ardenya Cadiretes

Flag

Paisatges testimonials.

El massís d’Ardenya Cadiretes es troba a la serralada litoral entre les Gavarres i les muntanyes de Montnegre-Corredor, actuant de límit entre la plana selvatana i el mar. El punt més alt és el Puig de Cadiretes (519 m).

Es tracta d’un espai natural format per petites elevacions de relleu granític que entra en continuïtat amb la Marina de la Selva tot separant la plana selvatana del mar. Els vessants marítims d’aquest massís baixen de forma sobtada fins el mar amb una costa rocosa alta i escarpada , molt abrupta i sotmesa a la dinàmica de les aigües marines. El conjunt d’aquest massís constitueix una àrea natural de valors estètics i paisatgístics excepcionals. Donades les seves característiques de massís litoral, aquest espai augmenta el seu interès per mantenir en un bon estat de conservació una àrea prou extensa de costa.

Cal destacar la singularitat geològica que representen algunes formacions característiques del massís. Per exemple, afloraments granítics d’excepció i blocs granítics modelats pels agents erosius que han donat com a resultat de llur acció formes molt curioses com les de Pedralta, formada per un gran bloc basculant. En el massís de l’Ardenya s’hi localitza un Espai d’Interès Geològic (EIG), el qual es troba inclòs a l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC). Aquest inventari és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic.

El paisatge d’aquesta serralada plenament mediterrani septentrional, se situa de ple dins del domini de la sureda (Quercetum ilicis galloprocinciale suberetosum), i el territori és ocupat en gran part per les brolles silicícoles (Cisto-Lavanduletea). El massís presenta un notable interès biogeogràfic i conté diverses particularitats tant florístiques com fitosociològiques (de les seves comunitats vegetals). Cal destacar la presència al massís d’àrees notables per llur riquesa en espècies boreals, envoltades per una vegetació plenament mediterrània. Algunes espècies extramediterrànies com Drosera rofundifolia, Potamogeton polygonifolius, Hyperucum elodes i Spahgnum subnitens troben en aquesta zona les localitats més properes a la Mediterrània.

La influència centreuropea i atlàntica també es reflecteix en els fondals i obacs humits, on hi ha boscos de ribera com les vernedes (Lamio-Alnetum), avellanoses, castanyedes i bosquines de llorers (Osmundo-Lauretum), entre d’altres formacions particulars d’aquest massís.

La presència d’aquests elements extramediterranis en aquest massís plenament mediterrani li donen un remarcable interès com a centre relictual d’espècies d’afinitats atlàntiques que, temps enrera, devien ésser àmpliament representades en aquestes contrades. Els petits pradells de teròfits (o plantes anuals ) que apareixen a les clarianes de les brolles o petites cavitats humides temporalment (Helianthemion gutati, Isoetion, Nanocyperion flavescentis) són rics en petites espècies interessants i força rares al país (Ophioglossum lusitanicum, Isoetes durieui, Cicendia filiformis, Cyperus flavescens,…). Destaca també la presència en aquest massís d’algunes espècies mediterrànies endèmiques d’àrea més o menys reduïda, que no es retroben enlloc més de Catalunya (Genista linifolia, Iberis dunali,…).

La fauna terrestre és típicament mediterrània amb algunes comunitats de predadors ben estructurades, on es poden trobar ocells rapinyaires diürns com l’astor, l’esparver, l’aligot, l’àliga marcenca i el xoriguer, i entre els carnívors, el gat mesquer, la fagina, el toixó, la mostela i la guineu. S’ha de dir que l’oreneta cua-rogenca (Hirundo daurica) i el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) espècies força rares, crien en aquest espai.

Pel que fa al patrimoni arqueològic, l’Ardenya guarda una gran mostra d’elements megalítics. Els monuments més coneguts són els menhirs, de funció desconeguda, però relacionada amb aspectes funeraris o religiosos. Un segon tipus d’enterrament és la cova artificial, molt interessant perquè el seu ús es troba concentrat sobretot en el massís de Begur i a Cadiretes, fet que fa suposar que la seva arribada fou per via marítima. També destaquen pedres amb inscultures, jaciments paleolítics, diversos poblats ibèrics i el quart ustridium (lloc on es cremaven els morts) conegut fins l’actualitat a Catalunya.

Els elements arquitectònics que identifiquen el massís de Cadiretes són sobretot els seus masos, ermites i esglésies. També s’han de destacar les fonts, les fites de terme i tota una sèrie d’elements que no per ser menys vistosos són menys importants

Col·laboració:   Albert Galceran

Font:   Consorci Ardenya-Cadiretes