Introducció
Quina diferència de vegetació entre la solana per on hem baixat i el fons del sot, oi?
Sembla que estiguem a un altre lloc completament diferent. La humitat i la menor insolació afavoreixen el creixement de vegetació tendra i caducifòlia.
En aquest racó cal destacar els bonics avellaners, envoltats de falguera aquilina i falguera d'avellanosa (foto). L'aquilina fa una mata alta i desendreçada, mentre que la falguera d'avellanosa fa una roseta bassal compacte d'on surten totes les fulles.
També hi ha algun vern, arbre típicament de ribera, a part de pollancres i freixes, és clar. Els avellaners es fan de manera natural entre el bosc de ribera i la roureda de cotes més altes. Aquí es concentren però prop el sot.
És un arbre que es pot conrear. L'hem vist només començar l'excursió, a la primera rotonda que hem fet abans d'agafar la pista de terra. A la dècada dels 50 i dels 60 del segle passat s’arrancaren boscos per a la plantació de noves avellanedes i encara avui dia Brunyola es el major productor d’aquest fruit sec a la Selva.
Aquest arbust-arbret rebrota molt de la soca i, a la muntanya mitjana, es feia servir per fer tanques naturals als prats de pastura. Les avellanes maduren entre setembre i octubre, i quan són madures cauen a terra i es poden recollir. Cada dos o tres anys fan una producció més gran del normal. Els avellaners conreats fan unes avellanes més grans que els silvestres que trobeu a la vora dels torrents i rieres.
Sabíeu que les fulles, en infusió per fer baixa la febre i que en cataplasma ajudava a cicatritzar les ferides.
Ara farem el tomb, vora el torrent, cap al Conquet i girarem per pujar per la carena dels Allorons i el Casot, a buscar el coll de Ruscall a la serra de Santa Bàrbara i, carenejant per aquesta serra, fins a Santa Bàrbara.