Introducció
Tot i ser un paisatge reiterat per tot el cap de Creus, és espectacular l'empremta de la construcció amb pedra seca en aquest vessant, sobre Portlligat i Cadaqués.
Marges de pedra per aconseguir feixes planes per al conreu dels costers; murs i murets per delimitar finques i camins; aixoplucs, cabanes i paravents per fer la vida més fàcil als pagesos.
Era una feina especialitzada i no qualsevol pedra anava a qualsevol lloc. Els marjaires eren els responsables d'aquest tipus de construcció que no feia servir cap argamassa d'unió entre pedres.
Segles i segles de treball que avui resten amagats sota una catifa d'arbusts i que surt al descobert en llocs com aquest.
En aquest cas, els marges i les feixes jugaven un paper molt important en el control de l'erosió del terreny, sosteniment de les terres i millora de la infiltració. El marge era el punt de drenatge del terreny de sobre.
Aquests murs, alhora, són hàbitat d'espècies adaptades com falgueres, de la família dels polipodis i líquens de diferents tipus, així com sargantanes i serps que hi troben l'escalfor que necessiten per estar actives.
Tot plegat conforma un paisatge que, per la seva singularitat, esdevé patrimoni cultural d'una manera de fer i dibuixar el territori. L’art de la construcció de la pedra seca ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.