Introducció
En aquests marges que veiem, després de l'abandó de la vinya, es va intentar el conreu d'oliveres fins que unes glaçades molt fortes l'any 1956 les van matar totes. Arran d'això, l'abandó esdevingué definitiu.
L'any 1962 va iniciar-se aquesta estratègia de gestió forestal a l'altiplà del mas de Puignau, que ocupa 170 ha. A dalt trobareu un plafó que us ho explica amb més detall.
A nosaltres ens ha sobtat trobar un bosc on conviuen varietats de xiprers (arizonica i sempervirens) i pins (pi pinyoner, blanc i marítim) amb l'arbre original: el suro o alzina surera. La seva dispersió sobre la trama de marges de pedra seca i barraques de vinya és un contrast singular.
Espectacular l'alçada del mur de pedra del costat de la pista, on en un extrem podeu veure el gruix i la seva construcció. Una mica més amunt, a mà dreta, hi ha un bonic pou de pedra pertanyent al mas de Puignau que queda elevat a la vostra esquerra (actualment en runes).