Introducció
El monestir de Sant Pere de Rodes s'aixeca en un dels cims de la serra de Rodes, al sector serra Verdera. Es tracta d’un dels nombrosos testimonis de l'arquitectura romànica catalana i potser un dels més sofisticats arquitectònicament. Cal destacar el castell de Sant Salvador, a dalt de tot de la cresta de roques; el poblet de Santa Creu de Rodes, que hem vist pujant a la dreta, juntament amb l'església de Santa Helena de Rodes.
Cenobi del qual ja tenim notícies el 878, era una humil cel·la monàstica. Durant la primera meitat del s. X ja fou una abadia independent. En els s. XI i XII el monestir adopta la que és la seva configuració principal, encara que va ser objecte de successives reformes al llarg de la seva dilatada història. El 1835 és abandonat definitivament, degut als saquejos i a la desamortització.
El monestir està construït en terrasses per adaptar-se al terreny i els diversos edificis s'organitzen al voltant del claustre i l'església, aixecada entre els segles X i XI. L'element més important del monument és l'església, obra cabdal i única en el seu tipus dins del romànic català. La nau central de la basílica és d'una riquesa decorativa i grandiositat excepcionals. Els capitells, de tipus califal, són de tradició coríntia, considerats entre les millors peces escultòriques del s.XI.
També són destacables la torre de defensa (s. X reformada s. XIV) i el campanar (finals s. XI) així com els dos claustres superposats, les sagristies, les dependències convencionals per fer-hi vida i el Palau de l'Abat.
Del segle XI al XIV va ser el principal centre espiritual del comtat d'Empúries. El seu esplendor es mostra en les grans dimensions del conjunt monacal.
Des del monestir es pot gaudir d'una de les millors vistes del cap de Creus. Si mireu a la seva dreta, hi destaca l'església de Santa Helena de Rodes, on hi ha les restes del poble medieval de Santa Creu de Rodes.