El Baix Ter
La Gola del Ter
El Baix Ter
La Gola del Ter
El Baix Ter
La Gola del Ter
El Baix Ter
El Baix Ter
El Baix Ter
El Baix Ter
El Baix Ter
El Baix Ter
La Gola del Ter
El Baix Ter
La Gola del Ter
Tornar

Tram 4/4. Girona-Gola del Ter

Ruta
31/07/2015
Fitxa

Introducció

De Girona a l'Empordà

La sortida de Girona transcorre pel carril bici de la riba esquerra del Ter. Ens espera una etapa molt bonica, amb presència d’extenses plantacions de plàtans i pollancres que se succeeixen un rere l’altre, especialment després del congost del Ter, entre Sant Julià de Ramis, Medinyà, Cervià de Ter i, a l’altra riba, Celrà. En arribar a Sobrànigues, en un pas baix, el riu és ample i calmat, buscant ja la desembocadura. El riu fertilitza i rega les terres de la plana empordanesa, i ajudat per canals i regs d’origen medieval, crea un bon paisatge mosaic de camps conreats. Tot descobrint la bellesa d’aquests paratges, arribarem a Torroella de Montgrí, i ja iniciarem els últims 6 quilòmetres que ens portaran a la desembocadura del riu Ter al Mediterrani.

 

Nota: aquest itinerari i els seus punts d'interès han estat dissenyats i seleccionats, respectivament, pel Consorci del Ter, ens promotor de la Ruta del Ter.

  • Tipología
    Travessa
  • Dificultat
    Fàcil
  • Durada
    3 hores 5 minuts
  • Pendent
  • Distància
    49.18 km
  • Tema
    Paisatgístic
    Medi
  • Activitat
    En bicicleta
  • Valoració

Descripció

Arribant a l’Empordà amb els últims sospirs del Ter

Situats a la imponent devesa de Girona, passem per la passera de Fontajau. Un cop passat el riu, fem un canvi de sentit, a mà esquerra i un altre cop a mà esquerra, passant per sota del mateix pont que hem travessat. Continuem per la riba del riu, deixant enrere la bassa de la Barca i transcorrent per una pista que passa al peu d’una instal·lació esportiva i de l’Hospital Josep Trueta, davant de l’illa fluvial de Pedret. En aquest punt, seguirem la Via Verda, passant pels boscos de Can Salvatella, per sota del pont de vehicles de Pedret, pel carril bicicleta paral·lel a l’autovia i arribarem a Sarrià de Ter, que descobrirem entrant pel carrer Major. Sortint del nucli de Sarrià, haurem d’anar amb compte, ja que el camí passa molt a la vora de la carretera, just per la vorera de Sant Julià de Ramis, al costat mateix de l’antiga N-II. Des d’allà i per una passera de ferro que creua la riera de la Garriga, ens desviarem per sobre el canal formigonat per evitar l’accés de vehicles a la carretera de Banyoles i l’autopista. Des d’aquest punt, i deixant una fàbrica de formigons, aviat trobarem un paisatge eminentment agrícola, amb bona panoràmica del castell de Montagut, encimbellat dalt de la muntanya de Sant Julià. Estem transitant pel camí del Congost, al costat d’un canal d’aigua.

Passarem pel cau de les Goges, abric prehistòric, al terme de Sant Julià de Ramis. Anirem travessant un canal d’aigua i, després de passar una zona extensa de camps de conreus, travessem per un pont el riu Terri, gaudint d’una bona panoràmica fluvial. Seguim recte. A partir d’aquest punt, ens allunyem momentàniament del riu per travessar una plantació de pollancres que ens conduirà a Cervià de Ter. Entrem a la població pel costat de la riera de l’Arner. Ens mantenim al marge dret de la carretera amb precaució. Des d’aquí i seguint pollancredes, al cap de poc haurem arribat al passallís de Sobrànigues, al terme municipal de Sant Jordi Desvalls. En aquest punt podem decidir optar per seguir pel marge esquerre del riu o bé fer-ho pel marge dret.

Si seguim pel marge esquerra (amb menys pendents i amb camins més separats del trànsit de vehicles), hem de fer una petita pujada fins al nucli de Sobrànigues, des d’on passarem per sota del pont de ferro del tren, i seguirem per una pista ampla entre bosc de ribera a la nostra dreta i espais agrícoles a la nostra esquerra. Al cap de poc arribarem a Colomers, per un carril bici que transcorre per l’estret pas entre la carretera i el riu Ter. A Colomers passarem pel parc del Ter i arribarem a la resclosa, on podem seguir pel marge esquerre o bé creuar i anar al marge dret.

Si, per contra, hem optat per seguir pel marge dret, caldrà creuar la passera de Sobrànigues, sobre el Ter. Si optem per seguir pel marge dret, travessem un pas molt panoràmic i girem a l’esquerra, direcció Sant Llorenç de les Arenes per la carretera asfaltada. Deixem a mà dreta can Vinyals, seguint per la carretera. Anem elevats sobre el riu, i podem observar bones panoràmiques. Al molí de la Barca observem unes excel·lents vistes sobre el riu. La carretera puja fins un collet, per després baixar. Estem envoltats de camps de conreu. La carretera torna a enfilar-se fins a Sant Llorenç de les Arenes, on girem a l’esquerra cap a la carretera dels Masos. Resseguim el meandre i després l’asfalt ja es converteix en camí. Més endavant, entronquem amb una pista ampla que ve de la nostra dreta: és l’anomenat camí de Sant Romans. Seguirem per aquesta pista fins que haurem de desviar-nos a mà esquerra novament fins arribar a una zona d’un dels boscos de ribera en més bon estat de conservació del riu Ter, l’illa dels Planters, un espai forestal de ribera de gran interès, que el Consorci del Ter gestiona gràcies a un acord de custòdia. A partir d’aquí, seguint la mateixa pista, arribarem fins a la presa de Colomers.

A la presa de Colomers podem anar pel marge esquerre del Ter o bé seguir pel marge dret. Si anem pel marge esquerre, el més habitual, cal creuar la resclosa per una passera subjectada a la fusta. Bones panoràmiques del riu. Al cap de ben poca estona passem per una pista completament plana, entre horts i camps de conreu, amb molt pocs arbres. Ja veiem una bona panoràmica del massís del Montgrí a l’horitzó, i de l’església i del poble de Jafre, enfilat al turó. Seguint la Ruta del Ter, arribarem a l’illa d’Avall. Aviat trobarem el camí que ens porta cap a Verges per una pista sobre un talús. Arribarem a un lloc amb font, bancs i ombra, amb una cartellera de la Ruta del Ter. Aviat serem a Verges. 

Continuem recte en direcció a la carretera C-252, seguint les indicacions cap a Canet de la Tallada i Torroella de Montgrí. Passem per l’entrada del centre Mas Badia, un equipament experimental de l’IRTA (Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), juts després de deixar enrere una interessant gorga natural d’aigua dolça. Ara circulem per la carretera asfaltada, i observem una plantació de pollancres, abans d’anar a parar a la carretera de la Tallada. Entrem a Canet de la Tallada, i hi trobem una cartellera de la Ruta del Ter. Seguim direcció Torroella de Montgrí. Sortim del nucli pel carrer del Raval de Baix. Seguint per la pista, travessarem unes importants plantacions d’arbres fruiters, i al cap de poca estona haurem arribat a tocar de Torroella de Montgrí. Hem de seguir recte cap a la Gola del Ter.

Si a la resclosa de Colomers hem optat per seguir el marge dret, seguirem la pista per on anàvem, que ens condueix per extenses zones agràries del municipi de Foixà, fins arribar al nucli d’Ultramort, on un pas soterrat permet creuar sense risc la carretera entre Verges i Parlavà (que va de Figueres a la Bisbal i uneix l’Alt i el Baix Empordà). Des d’aquest punt, seguint una pista ampla de caràcter agrícola, arribarem a Serra de Daró i posteriorment a Gualta, on just després de creuar el braç nou del riu Daró seguirem el carril bici arran de riu Ter fins al pont de Torroella, on cal creuar-lo per anar fins al marge esquerre i fer el darrer tram de Ruta del Ter fins al mar.

El darrer tram d’aquesta etapa, curt i molt planer, finalitza a la Gola del Ter al bell mig de la platja. Anirem resseguint tot el camí de la mota que segueix paral·lel al riu fins que arribem al mar. Als últims metres podrem veure les illes Medes.

Consells

TRAÇAT

  • Traçat senzill. Només s’ha d’anar en compte en alguns trams on passem prop de carreteres de fort trànsit, especialment a Sant Julià de Ramis.
  • El traçat és molt planer, amb un lleuger ascens a Sant Llorenç de les Arenes si s’opta pel marge dret del Ter.

AIGUA

  • Trobarem fonts a Verges i Torroella de Montgrí. No obstant, el traçat passa per poblacions o llocs propers (Girona, Sarrià, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Colomers, Jafre...). 

PRECAUCIONS

  • Cal parar atenció al sortir de Girona, un cop som a Sarrià de Ter, creuant pel carrer Major, i posteriorment al passar per Sant Julià de Ramis, on la vorera és molt estreta i hi ha fanals al mig. També després del pont de la riera de la Garriga hi ha un punt on parar atenció, passant per sobre el canal, sobretot si aneu amb infants. 
  • A la zona de les pollancredes entre Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls cal parar atenció als senyals i itinerari a seguir, perquè pot ser perdedor.
  • Hi ha un tram per carretera, entre Sobrànigues i Sant Llorenç de les Arenes, on hi pot haver vehicles i tractors, encara que té poc ús.
  • Passem per camins rurals, poc freqüentats, però amb alguns tractors i vehicles agrícoles, a qui cal donar prioritat de pas.

METEO

  • En ple estiu, cal portar protectors pel cap (mocadors, gorres...) i per la pell, ja que hi ha trams sense ombra, sobretot entra la presa de Colomers i Verges. També hi ha part del recorregut que transcorre per llocs sense arbrat, ja que predominen els camps de conreu.

TERRENY

  • Sense gaire dificultats, més aviat planer. En algun tram hi pot haver basses i fang, sobretot a l’estiu, fruit del regadiu de les pollancredes entre Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls.

MATERIAL

  • No es necessita cap material específic més enllà del convencional per a la pràctica del ciclisme segons l’època de l’any i les condicions del temps en el moment concret.

Guarda't la ruta

Què hi ha?

Què veure a: Tram 4/4. Girona-Gola del Ter

Illa de Pedret

Punt d'interès
Medi
11/01/2018

El terreny és majoritàriament forestal, incloent boscos de ribera en diferents estats i restes d’antigues plantacions, tot i que també hi ha zones desforestades sense ús, com antigues hortes. La fauna

Pont de l'Aigua

Punt d'interès
Arquitectura
11/01/2018

El pont de l’Aigua, o pont Major, té uns més que probables orígens a l’època romana, i formava part de la Via Augusta, que comunicava la península ibèrica amb Roma. En època medieval fou reconstruït,

Congost del Ter i illa dels Salzes

Punt d'interès
Medi
11/01/2018

L’illa dels Salzes, en una breu anada i tornada a la nostra dreta, d’origen fluvial, es troba densament ocupada per vegetació de ribera, determinant la zona com un important hàbitat pels ocells

Central i molí d’en Vinyals

Punt d'interès
Arquitectura
11/01/2018

El molí d’en Vinyals es va construir a finals del segle XVIII promogut pels Vinyals, una important nissaga local d’hisendats. S’alimentava de les aigües que desviava la propera resclosa, que es troba

L'Illa i els Planters

Punt d'interès
Paisatges
11/01/2018

Es tracta d'una finca pública d'unes 40 hectàrees de superfície, de la qual és titular l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), on hi ha diversos hàbitats d'elevat interès comunitari com ara omedes, basse

Resclosa i presa de Colomers

Punt d'interès
Arquitectura
11/01/2018

La resclosa de Colomers es va construir a mitjans del segle XVII sota el patrocini del baró de Verges, propietari dels drets del rec que sortia d’aquest punt i que alimentava els molins de Palol

Illa d'Avall

Punt d'interès
Medi
11/01/2018

Breu tram d'anada i tornada, seguint recte.

 

L'illa d'Avall és una zona de sedimentació de sorres i graves del riu Ter. Antic meandre del riu, és un dels espais més singulars dels marges del Ter. S

Recs del Baix Ter

Punt d'interès
Arquitectura
11/01/2018

Els recs històrics són el testimoni dels antics cursos d’aigua construïts per proporcionar aigua de regadiu de les planes del Baix Ter. A més de valor patrimonial i històric, amb el pas dels anys s

Illa de Canet

Punt d'interès
Paisatges
11/01/2018

L'illa de Canet, que podrem anar a guaitar en un breu tram d'anada i tornada seguint el camí de la dreta, forma una zona humida d’unes 15 hectàrees de superfície. Tot l’espai es localitza a cavall

Rescloses de Canet i Ullà

Punt d'interès
Arquitectura
11/01/2018

D’una banda, riu amunt, hi ha la resclosa de Canet, d'orígens medievals, però la seva obra actual és, sobretot, del segle XVI, amb algunes reformes posteriors. La resclosa, de paret molt inclinada, és

Molí i pont Vell de Gualta

Punt d'interès
Arquitectura
19/01/2018

Els orígens del molí de Gualta són medievals, i almenys fins al segle XIV estava ubicat al costat d’un veí edifici fortificat que potser era el castell de Gualta. A finals de l’edat mitjana foren

Museu de la Mediterrània

Punt d'interès
Altres
11/01/2018

El Museu de la Mediterrània està ubicat a Can Quintana, una de les cases pairals més destacades de Torroella de Montgrí. Amb elements dels segles XVI i XVII, la casa va pertànyer als Quintana, una

Parc Natural Baix Ter

Punt d'interès
Medi
11/01/2018

El Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter engloba el massís muntanyós del Montgrí, l'arxipèlag de les illes Medes, amb el seu fons marí de preuat valor ecològic, i els aiguamolls que

Imatges
Valoració
No hi ha cap valoració
Valoracions amb comentaris Publicar valoració
Visites

Què veure a: Tram 4/4. Girona-Gola del Ter

  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Tram 4/4. Girona-Gola del Ter