Introducció
A partir del segle XVII, el recipient principal per a la producció de vi era la tina, la qual podia ser de forma circular o quadrada. Aquesta tina era construïda amb pedra en sec i morter de calç, i l'interior era impermeabilitzat amb cairons (rajola quadrada de terra cuita) envernissats de color vermellós. Les tines excavades a la roca es remunten a l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats van començar a partir del segle XVII, segons Ballbé (1993).
Durant el segle XVIII, amb l'auge de la vinya, es van construir més tines a l'aire lliure prop de les cases, possiblement destinades als treballadors, mentre que les tines interiors eren per als propietaris. L'expansió durant els segles XVIII i XIX va ser impulsada per la crisi de la fil·loxera a les vinyes franceses el 1863, augmentant la demanda de vins catalans. No obstant això, a partir de 1892, aquesta crisi va començar a afectar la zona, malgrat els intents de replantar vinyes amb peus americans, que van mantenir el cultiu fins a la industrialització. Tot i això, mai va tornar a ser un cultiu destacat, i progressivament les terrasses van ser abandonades.
La Tina de les Solanes és un conjunt format per 11 tines circulars i dues barraques auxiliars. En aquestes tines encara s’hi pot observar els brocs per extreure el vi de l’interior de la tina.