Introducció
Distància recorreguda: 1,4 km / 0,76 MN Precaució: Cal mantenir-se allunyat de la boca de la cova pel perill d’esllavissades que existeix en aquest punt. Més endavant trobarem coves on sí que podrem entrar. COVA DE LA SAL: creences, mites i anxoves Per la seva orientació la cova presenta una gran concentració de sal portada per la tramuntana. Segons una antiga creença entre els habitants de l’Escala, el fet de respirar l’ambient salí de les incrustacions a les roques de la cova guaria malalties pulmonars. La sal és un element clau entre els antics pescadors de l’Escala ja que el naixement d’aquesta població està totalment lligat al desenvolupament de la salaó. A les restes de la ciutat grega d’Empúries ja s’hi troba una factoria de salaó del segle II aC. Els navegants fenicis van ser els introductors d’aquesta tècnica. Aquells grans comerciants, amb estrets contactes amb grecs i romans, realitzaven llargues rutes marítimes unint el Mediterrani oriental amb l’occidental i la salaó els proporcionava una forma de conservar els aliments durant llargs períodes de temps. Però per conservar l’aliment primer cal aconseguir-lo i les aigües entre les desembocadures del Ter i el Fluvià presenten les condicions idònies per a la cria i reproducció del peix blau. La tradició de la pesca de l’anxova i la sardina a l’Escala s’inicia al segle XVI amb el sardinal des d’embarcacions de vela llatina. En aquella època fins a cent embarcacions es dedicaven a aquesta pesquera a l’Escala. Encara avui, vuit indústries de salaó d’anxova donen feina a més de dues-centes persones, majoritàriament dones. A diferència de les anxoves de l’Escala que són elaborades únicament amb seitó (Engraulis encrasicolus) capturat bàsicament a la costa mediterrània i al golf de Biscaia, al mercat hi ha productes elaborats amb altres espècies de seitó que es pesquen arreu del món.