Introducció
El terra que trepitgem sovint és de roca que aflora fins a la part més superficial. El camí va pujant pel bosc de manera suau i agradable, i travessa de tant en tant algunes codines de gresos, que destaquen entremig de les margues, més toves (foto). A mesura que guanyem alçada la vegetació canvia. Quant més al nord ens trobem, el règim de pluges fa que domini el roure martinenc amb boix excepte a les carenes més elevades on, per acció del vent, la boixeda és la vegetació natural per excel·lència. En aquest sector trobem clapes de fageda amb algun arç i ginebró. El bosc és molt atapeït i roures, faigs i boixos fan túnels enmig de la densitat.
Les vistes en aquest punt són un afegit plaent, pel serrat oriental veiem el puig Empí, ara en runes, l'ermita de Santa Margarida i pastures llucetanes. Al fons es distingeixen cingleres, i fins i tot, el Montseny.