Introducció
Entre els segles XI i XII es va fundar la primitiva casa dels Goscons i era anomenada casa Tomàs.
Els Arquer, procedents de Ceret, es converteixen en els senyors del mas amb el casament, l'any 1266, de Pere Arquer amb Brunisenda de Goscons. Des de llavors, els seus propietaris són Arquer de Goscons.
Així, el 1266 en Pere d'Arquer va casar amb na Brunissenda de Goscons, senyora de la quadra de Goscons i de Sacreu. Portaren amb ells noves creences i noves formes de conreu, així com planters de cirerers, que posteriorment han donat molt de nom a la població d'Arenys de Munt.
Ca n'Arquer va ser un focus molt actiu de conspiració monàrquica durant el franquisme.L'ajuntament falangista del moment va mantenir molt de temps la casa discretament vigilada després d'assabentar-se de les reunions que van tindre lloc amb personalitats com Areilza, Viver o el propi Don Juan, Comte de Barcelona.
Com anècdota cal dir que aquesta casa ha sigut el marc escollit per novel·les d'èxit d'autors com Paluzie o Ripoll, i que els Arquer han aparegut també a la trama d'obres com "El Viudo Rius" de I. Agustí o "La Catedral del Mar" de I. Falcones.
Malgrat els sotracs d'aquesta nissaga, sovint alineada en bàndols perdedors (austriacistes, carlistes, donjoanistes,...), forma part de un reduït nombre de llinatges catalans emparentats amb cases reials europees com són els Baviera o els Borbó, segons diu F. Gonzalez-Doria al "Libro de Oro de la Nobleza Española". (font CEDIP)