Introducció
És un dipòsit creat per emmagatzemar glaç amb unes dimensions exteriors de 13 m de diàmetre i 10 m de fondària. Està excavat a la roca i els murs estan fets de pedra calcària tallada unida amb morter de calç.
Es construïen a les obagues i als llocs de nul·la insolació, on les glaçades a l'hivern eren fortes i freqüents, a fi de mantenir millor el gel. S'aprofitava la capa de gel que es formava pels voltants, als pèlags i en basses artificials o naturals associades, en aquest cas al tram final de la riera de Begues.
El gel s'agafava d'aquests llocs i es portava a dins del pou on s'anaven fent capes compactes separades per palla. Estava tapat per una coberta en forma de cúpula que avui no es conserva. El material s'entrava per les dues portes laterals existents orientades a est i oest. A sota, al costat nord, hi havia un forat per on l'aigua era drenada amb l'objectiu de mantenir l'interior sec.
El seu ús era habitual: per mantenir els aliments frescos, conservar elements medicinals, flors, etc. Els pous eren de propietat o bé arrendats. Qui l'explotava feia contractes d'abastament pel gel portat al lloc. Els traginers viatjaven de nit per tal d'evitar pèrdues. L'ús podia ser local però també es portava gel fins a Barcelona, Vilafranca i, de ben segur, fins a a l'Hospital d'Olesa. D'aquí la seva situació estratègica, al costat del camí ral.
El pou va romandre actiu durant els segles XVII-XIX i abastia de gel l'Hospital medieval d'Olesa de Bonesvalls i també la ciutat de Barcelona. De fet, es troba al camí carreter ral o Mercader, que unia Vilafranca amb Barcelona.