Introducció
Ens trobem sobre d’unes terrasses fluvials formades a través de l’erosió de milers i milers d’anys de sòls tous i fàcilment modulables, amb el resultat dels altius penya-segats que des d’aquí podem contemplar. En conseqüència, els terreny altiu de les terrasses fluvials solen ser de fàcil i ràpid drenatge, condició òptima per al conreu de cereals, ja que no toleren l’aigua estancada, cosa que actualment no es dóna en aquest indret concret, ara una pineda.
Aquest fenomen geològic és una de les principals característiques d’aquesta zona protegida de les Valls de l’Anoia. L’origen d’aquest abrupte paisatge actual el trobem ni més ni menys que almenys 36 milions d’anys enrere, quan tota aquesta zona eren les ribes d’un mar interior que ocupava l’actual part central de Catalunya. L’aixecament de la serralada dels Pirineus i la Litoral el van fer assecar durant un llarg període mentre nombrosos rius en desguassaven les seves aigües dipositant-hi el material fluvial que ara hi podem veure, còdols (amb el conglomerat) i argiles, provocant aquesta diferència en la resistència erosiva i les formacions torrencials posteriors.