Introducció
D'aquí estant, el mas s'asseu sobre un altiplà aterrassat.
El mas Llucià apareix documentat per primera vegada l'any 1054. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera al voltant de l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls. Darrere el mas, s'aixequen uns xiprers on rau el cementiri.
A la segona meitat del segle XIV Tomàs Llucià i el seu fill Bernat (habitants de la sagrera) van començar a comprar les terres dels entorns. Amb pocs anys van aconseguir un patrimoni considerable, que significà l'inici d'una explotació consistent i la fi de la sagrera. El 1626 apareix documentat com a mas Llucià.
Hi ha indicis per pensar que la primera església s'aixecava dalt del turó de Llucià, just al costat d'on encara hi ha el cementiri. L'església era prop de la "Vila de Cavalls", coneguda des del 965. En època medieval era el sector més poblat i pròsper del terme. A partir del segle XIII hi ha constància d'una sagrera. A mitjan segle XV la sagrera havia quedat del tot desdibuixada.
L'església que veieu aquí, va ser completament refeta al segle XVIII. Segons una llinda, la nova construcció seria del 1780. Era l'església parroquial de Sant Pere de Viladecavalls, aleshores un poble format per un grup de cases disseminades. El 1936 va ser cremada i en la postguerra es decidí construir una nova església més a prop de la colònia Jorba. L'església, avui en ruïnes, conserva a l'interior restes de decoració neoclàssica amb maó i pedra. La construcció original tenia volta i cúpula.