Introducció
Aquesta església es trobava dins de l'antic terme del castell de Calonge. Inicialment exercí les funcions parroquials del terme del castell, les quals encara exerceix en l'actualitat. Situada al peu del castell de Calonge, com a mínim des de l’any 1040, formà part de les possessions de la canònica de sant Vicenç de Cardona.
Malgrat les reformes, l'edificació encara conserva trets originaris del romànic tardà així com una pica baptismal, o com alguna tapa sepulcral amb l'escut dels Castellolí.
Encara es conserva la mina que comunica l’església amb d’edifici veí de la rectoria, tot travessant el camí que les separa; en algunes esglésies d’aquesta zona segarrenca és habitual aquest tipus de túnel subterrani que facilitava l’accés del capellà a l’església, tot evitant les inclemències meteorològiques.
En aquest indret es celebra la festa més important del municipi, i amb un ressò important en la zona: La Festa del Panellet. El seu inici es remunta a una terrible epidèmia que fulminà la població de les parròquies calongines. Davant d'aquesta situació, els vilatans de Calonge de Segarra van fer la promesa a Santa Fe, patrona del municipi, que si els deslliurava d'aquell flagell, repartirien cada diada de dilluns de Pasqua, un panet beneït entre els assistents a Missa. Seguint amb la tradició, hi ha la creença que menjar aquest pa preveu durant l'any de contraure pestes i malures.
Cal afegir que en aquesta manifestació festiva, s’hi ha sumat el cant de caramelles, que s’ha recuperat recentment. Aquí també s’hi celebra la Festa Major de Calonge de Segarra i el Soler.
Destaquem també les restes de dos antics rellotges de sol, un a la cantonera de l’entrada i un altre a la façana sud de l’edifici.
Font: Catàleg de patrimoni de la DIBA