Introducció
La vegetació aquí és diversa. El pi dominant és el pi pinyoner (Pinus pinea) que el diferenciareu del altres pins per les grans plaques vermelles que presenta a l'escorça (foto) i per la bonica capçada en forma de para-sol quan és adult i no està massa apretat amb altres arbres. El pi blanc (Pinus halepensis) te una escorça clara i una capçada desgarbellada. De les seves pinyes se'n treuen els preuats pinyons. La seva fusta ha estat emprada en construcció.
Pels voltants, als llocs més ombrívols, apareixen les alzines (Quercus ilex) ajuden a formar un sota bosc ombrívol i humit on les falgueres com l'herba pigotera (Polypodium vulgare) creix per sobre les molses i líquens. La fusta d'alzina és la preferida per combustible i des de sempre s'havia carbonejat. L'acompanya un altre arbre del mateix gènere (Quercus suber), els suros s'han cultivat i explotat des de temps ancestrals per llevar la seva escorça.
El bruc boal (erica arborea) lliga tot el sotabosc, la seva fusta també es carbonejava i de la seva soca se'n fan pipes de fumar.