Introducció
Sota aquests roures, a l’esquerra, a la codina de sota la granja, hi ha unes tines completament colgades de terra on només veurem el perfil superior i també el gravat on hi va haver un forn de ginebre: cercle, canaló i cassoleta rebaixada a la roca, que és per on és recollit l'oli resultant d'un lent procés de cocció. Aquests gravats amb l’incendi del 94 es van perdre a molts llocs. A baix, al costat dret de la casa, sota els lledoners, hi ha unes altres tines, aquestes parcialment colgades.
Les masies del Baix Berguedà tenen el seu origen en el segle XVI, les més antigues. Es configura en aquests moments l’estructura clàssica de masia, de tres cossos: planta baixa, pis i golfes. La planta baixa dedicada al bestiar i tasques de producció i emmagatzematge d’eines i aliments. Al pis, la sala noble distribueix la resta d’estances i té la llargada i amplada del cos central. A finals del segle XIX es produeix una moda que afecta moltíssimes masies de la zona i és que s’amplien per la façana principal orientada a migdia, construint un cos nou amb galeries porticades, tapant l’antiga façana.
Aquesta ha estat una de les transformacions de la masia de Vilanova, s. XVI-XVII. El gruix de les parets de la planta baixa i primera denoten certa antiguitat en la construcció, que les reformes posteriors han mantingut o, fins i tot, aprofitat. La darrera reforma va ser feta l'any 2000, quan s'adequa per turisme rural.
També era coneguda amb el nom de Viladecans i, juntament amb les masies de la Barraca i el Molí, va ser comprada per Bartomeu Niubó, de la família Bernadàs, a Jaume Vilanova i Bartomeu Marfà, el 3 de febrer de 1571.