Introducció
Ens trobem en un bosc de pins, en concret de pinassa, espècie dominant a la Catalunya central. Aquest tipus de pi, que té preferència pels terrenys calcaris (com aquest), viu normalment entre els 400 i 1.500 m d'altura, és molt resistent a la sequera i als grans freds hivernals.
Són boscos relativament nets i d'arbusts grans com el boix, l'aladern, el ginebre o el romaní. Cobrint el sòl hi ha el fenàs boscà.
Aquests boscos, substituts de rouredes i alzinars, van ser plantats per obtenir més bon rendiment forestal. Presenta un creixement ràpid i fan un tronc alt i recte.
La seva fusta és força dura, resistent a la putrefacció i relativament fàcil de treballar. Per aquesta raó, s'utilitzava força en la construcció, com a element estructural. A tall d'exemple, aquesta fusta era un dels materials en la fabricació de vaixells.
Aquest sector del bosc on som ara, s'ha d'aclarir per afavorir el correcte creixement dels arbres tant en gruix com alçada.