Introducció
Tot el recorregut de la ruta el fem alternant trams de bosc i de camps oberts. A la nostra esquerra baixa un torrent tributari del Riu de Cornet que trobarem poc més avall. A la fondalada, protegits de l’excessiva evapotranspiració, s’hi comença a veure algun pi roig (Pinus sylvestris) i roure (Quercus faginea). El pi dominant és la pinassa (Pinus nigra) ben alts i drets que des de sempre han estat explotats per la fusta. Baixant a la dreta hi tenim un camp de cultiu, que segons el moment serà sembrat, segat (rostolls), llaurat o en guaret.
Aquest mosaic antropitzat té uns valors naturals de primer ordre, ja que la combinació d’espais tancats com els boscos, que ofereixen refugi i lloc de cria a molta fauna, amb espais oberts com els conreus, juga interessants dinàmiques ecològiques.
Un dels elements més rics d’aquest mosaic agroforestal són, més enllà dels boscos amb certa continuïtat, les petites franges de vegetació diversa que podem veure entre camp i camp. Aquestes línies arbustives són refugi immediat als espais oberts i lloc d’aliment per a moltes espècies, sobretot d’avifauna, com el pinsà (Fringilla coeleb), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el verdum (Carduelis chloris) i la cadernera (Carduelis carduelis), però també és refugi per a rèptils, com la sargantana i el llangardaix comú.