Introducció
Som a sobre el mas de Ca l'Oliver. Veiem els relleus suaus que ens envolten amb el mosaic agroforestal format de boscos, franges de caducifolis als torrents i camps de conreu. És el paisatge forestal més abundant al Bages.
Pinedes d'avui, amb el pi blanc com a dominant, són el resultat de l'abandonament agrícola al llarg del segle XX. Les estassades que eliminaven tots els arbusts del sotabosc per gestionar la pineda; el ràpid creixement i la facilitat de dispersió, sobretot després dels incendis, asseguraven la seva pervivència.
Si ens fixem, allà on la intervenció humana baixa, el sotabosc es desenvolupa i evoluciona amb espècies més grans (brucs, càdecs, llentiscles, fals aladern...) i entre elles, petites alzines i roures treuen el cap. Arribats a aquest punt, els pins ja no tenen capacitat per si sols de recuperar aquest espai. Si no hi hagués cap altra pertorbació (incendi, pastura, tala,...) és només qüestió de temps que el bosc potencial d'alzines i roures ocupi el seu lloc allà on la humitat i fertilitat del sòl ho permeti.
Als sols magres, secs i poc fèrtils, veiem una brolla permanent d'arbusts baixos. Per cert, aquests són els millors llocs per posar ruscs d'abelles perquè hi ha una gran florida d'arbusts mel·lífers: romaní, bruc d'hivern, argelaga, botja, farigola, sempreviva, entre moltes d'altres, sent però, el romaní el més abundant.