Introducció
Som a la baga dels aurons o la baga del Pujol. Acabem d'entrar en el tram central de la riera en el seu curs cap al Ter. És una àrea protegida com a Espai d'Interès Natural de la Riera de Sorreigs, des de 1992.
Ocupa una superfície de 286 ha de les quals el 65 % pertanyen al terme de Sobremunt, el 22 % al de Santa Cecília de Voltregà i el 13 % a Sant Bartomeu del Grau.
L'Espai comprèn un tram de la riera de Sorreigs amb els seus dos marges. Els vessants, amb fort pendent i un relleu calcari característic, són tallats per l'excavació de la riera i diversos torrents, i formen parets, gorgs i salts de gran atractiu paisatgístic.
Té importància pel modelatge geològic; pel medi fluvial tant per la presència de cranc ibèric, mamífers potencials com el visó europeu, i la vegetació de ribera associada a aquest sistema aquàtic del sector ausònic.
El bosc potencial del voltant la riera és la roureda de roure martinenc, actualment barrejat amb pi roig i pinassa resultat de l'explotació forestal. Als solells, però contrasta la presència de l'alzina.
Acompanyant aquesta roureda apareixen els aurons i el grèvol.
La blada (Acer opalus) i l'auró blanc (Acer campestre) són semblants, però fixeu-vos en la diferència de les fulles (foto 2: Blada; foto 3: Auró blanc). Són arbres que no formen boscos sinó que esquitxen la roureda en petites clapes o aïlladament.
El grèvol (Ilex aquifolium) (foto 1) és un arbret amb els sexes separats. Hi ha mascles i femelles. Les femelles són les que acaben tenint els fruits vermells que veieu a la foto.
Les fulles tenen moltes aplicacions farmacològiques, principalment pel reumatisme. La ingesta elevada dels fruits pot provocar la mort. La fusta és molt preuada en torneria i ebenisteria per ser molt forta i resistent a la podridura. A Catalunya està protegit des del 1984.
