Introducció
Per l'obac, sense perdre de vista els castanyers i els roures, però ara afegint la presència d'alguns cirerers i de trèmols a les clarianes, entrem al domini de l'avellanosa.
L'avellanosa té un paper important en la fixació del sòl. Aquest arbust, que pot arribar als cinc metres, creix amb nombrosos troncs, de manera que tots ells creixen junts i rectes. Les avellanes maduren i cauen a terra cap a l'octubre. Encara que són més petites, tenen més bon gust que les cultivades. Els rosegadors les amaguen en forats escampats pel seu territori per a menjar-les posteriorment. Ara bé, les que amaguen i no troben, germinaran i faran créixer una nova planta, cosa que ajuda a la dispersió i supervivència de l'espècie.
Les fulles de l'avellaner són emprades en medicina popular. Infusionades, tenen propietats vasoconstrictores i depuratives.
D'altra banda, la falguera més comuna que trobem en aquests boscos és la falguera d'avellanosa.