Introducció
Com els faigs, aquests arbres són més propis de la muntanya mitjana plujosa. Aquí, la pluviometria volta els 880 l/m2, les boires són freqüents i el sòl és profund, aguanta la humitat i és ric en nutrients. Aquestes condicions han generat aquest refugi extrem ideal per als roures.
El roure que més trobarem és el de fulla gran: fulla amb lòbuls grans, el revers sense pèls i les glans quasi enganxades al branquilló. De tant en tant, també trobem algun roure africà (poc abundant a Catalunya): té la fulla amb el marge més serrat, amb borrissol al darrere i amb les glans amb una mica de peduncle.
Aquest bosc és refugi de vida. Són moltíssims els organismes que depenen d'aquests arbres. Des dels fongs que descomponen la fullaraca, fins als insectes que ponen els ous a les fulles verdes, o els rosegadors, com ara el liró gris, que menja les glans i fa el niu dins dels forats d'algun tronc vell.