Introducció
Pou de glaç del Prat de Dalt.
Una altra de les activitats econòmiques possible a la zona, almenys des del segle XVIII, era l’obtenció de barres de glaç per a la seva distribució a hospitals i gent amb recursos abans de la invenció de les neveres elèctriques.
Les instal·lacions necessàries per al seu emmagatzematge eren els anomenats pous de glaç, com el que podem observar aquí a la dreta del camí, una mica endins d’aquest principi de vessant dels dos turons de Ferles (un curt sender que surt una mica més endavant en permet l’accés còmodament).
El pou, de planta circular, està construït sota terra, sobresortint-te la volta semiesfèrica amb dues obertures, on a la llinda de la que dona a llevant hi podem veure la data de construcció: 1778. Aquest sistema de construcció donava un aïllament a l'interior gairebé hermètic i permetia que en llocs de poca alçada o on les nevades eren poc freqüents poguessin existir autèntiques neveres que proporcionaven el gel necessari per al consum humà. A sota, al costat nord, hi havia un forat per on drenava l'aigua per tal de mantenir l'interior sec.
Aquests pous es construïen a obagues i llocs de poca o nul·la insolació, on les glaçades a l'hivern eren freqüents. S'aprofitava la capa de gel que es formava a les basses artificials o naturals associades d'aquest tram del torrent. El gel s'agafava d'aquests llocs i es portava a dins del pou on s'anaven fent capes compactes entre palla que després s'aprofitarien al llarg de l'any. El glaç d'aquesta manera no és fonia i es conservava intacte fins arribar la primavera. Un cop fora, es preparaven els carros que tirats per mules realitzaven el transport, durant la nit i, principalment, cap a Barcelona, que era on hi havia els clients de glaç més importants.