Introducció
Estem a les balmes i cova de Mas Vilà, al peu de la cinglera que forma l’altiplà de la plana de l’Apotecari, just a sobre i per on passarem més endavant durant la tornada del recorregut. La cova de Mas Vilà és força coneguda a la zona, tot i que resta amagada en aquest feréstec i ombrívol indret. És una cova natural utilitzada antigament com a habitació encara que sense estructures afegides. Té una gran entrada i dues galeries. A la paret del fons de la balma s’hi obren diferents forats, uns per donar llum a la sala i d’altres per donar-hi accés. Els que es troben a dos metres d’alçada són els que comuniquen amb la cova. Les excavacions realitzades l’any 1930 per M. Grivé van treure al descobert diferents materials que es conserven al Museu de Vilafranca del Penedès. Amb els treballs del 1985 es trobaren altres materials. La conclusió dels materials trobats fixen l’ús de la cavitat com a lloc d’habitacle i enterrament durant el període entre el neolític final al bronze final (2.500 – 700 aC). Actualment sembla només ocupada com a refugi de ratpenats.