Introducció
Al llarg del recorregut trobarem petites construccions de pedra seca, algunes arran de marges, altres al bell mig del camp. Són les barraques de vinya encara que també podrien ser de pastors.
La vinya va ser molt important i l'arribada del tren el 1884 afavoria el mercat cap el Berguedà. Amb la fil·loxera a finals del s.XIX, que matava els ceps, aquest conreu es va abandonar.
Les barraques o cabanes de pedra seca, es feien amb el material (pedres) que hi havia pel voltant i servien per guardar els estris del camp, el menjar i per guarir-se de la pluja o del sol a les hores centrals dels dies d'estiu. Permetien al pagès fer jornades completes al camp, fins i tot es podien quedar a dormir alguna nit. A més, quan baixaven al poble, podien anar més lleugers perquè no havien de traginar tots els estris.
Aquestes són de secció quadrada i el sostre es fa amb volta formada per apropament de filades de pedres, inclinades cap enfora per escórrer l'aigua, fins a arribar a la part superior on es tapa amb una llosa plana rematada per sobre amb una fita. Una cornisa separa la coberta de les parets. La coberta es reforça cobrint-la de pedres més petites i terra que, per contenir-la, s'hi planten lliris de Sant Josep o, de manera natural, s'hi estableixen els crespinells com aquí.
Aquesta barraca té un banc adossat, altres tenen murets de protecció pel vent, d'altres reforços externs que eixamplen les parets, d'altres són dobles, tot un seguit de variants segons la zona i el constructor.
Les barraques que avui veiem en mig dels camps, ens fa pensar en com serien aquests camps només 60 anys enrere. Fixeu-vos en les feixes abandonades als boscos de pi. La mecanització ha modelat el relleu, ajuntant camps, fent desaparèixer marges i raconades que baixen el rendiment agrícola.