Introducció
Bonica resclosa envoltada de roures. La resclosa servia per derivar l'aigua mitjançant séquies o recs cap a horts o basses de molins fariners. Al Mas Llussà n'hi ha un de molí.
Si passeu a l'altre costat, sota la paret del forn, veureu l'entrada d'una mina que podria tenir relació amb aquests canals o bé ser l'entrada d'una cisterna o un pou d'on es pujava l'aigua quan la riera anava secà i s'havien de fer peces per coure.
La construcció més rellevant, però, és el forn de rajols o teuleria, (quan es coïen bàsicament teules), que veieu davant vostre. Com el molí, ha d'estar també lligat a Can Lluçà. És una mostra de les primeres bòbiles de Santpedor en aprofitar la riquesa dels materials sedimentaris rogencs "lutites" que formen el pla del Bages, per a fer peces ceràmiques.
Antigament, els rajolers tenien la terra per fer les peces apilonada al mig d'una plaça i amb l'aigua que obtenien del pou, en feien una barreja dins les basses. Tot seguit, el fang que s'aconseguia es retirava de les basses i es dipositava en diferents motlles per obtenir diverses peces de fang: rajols, teules, etc. Es deixaven assecar al sol sota una fina capa de sorra que impedia que s'enganxessin o s'embrutissin i, quan l'obra ja era seca, es dipositava a l'interior de la rajoleria, sobre la graella (foto), per la portella lateral que podeu veure, i quan ja estava tot a punt s'encenia la foganya que s'havia d'alimentar constantment.
La col·locació del material a coure d'amunt la graella era molt important. Rajols, teules, ceràmiques es disposaven de manera que afavorissin la circulació de l'escalfor per assegurar una bona cuita. La part superior es tapava completament i practicant petits orificis, es creaven punts de sortida de l'aire i així dirigir la cuita interior. Quan aquesta coberta agafava un determinat color, provocat per l'escalfor interior, volia dir que les peces ja estaven cuites. Durava de 4-5 dies.
A la façana que dóna a la riera hi ha la boca de la foganya per alimenat el forn. Les feixines de càdec i garric eren un bon combustible i provenien de la desbrossada dels boscos de la propietat. Si pugeu a dalt, podeu veure la portella per on es carregava el forn i la graella. Un porxo servia d'aixopluc als rajolers que havien d'estar alimentant en foc.
L'època ideal per a les fornades era entre els mesos de març i octubre, per tant, es deixaven de banda els mesos d'hivern durant els quals es recollia la llenya i es condicionava la rajoleria per a la temporada del bon temps.