Introducció
Esteu caminant per la plana inundable d'un petit meandre que fa el Gurri. La bardissa d'esbarzers, sanguinyol, roldor, amb arç blanc (n'hi ha molt) i heura per terra, és pròpia d'aquests ambients.
Els arbres que veiem, però: alzina i roure, són del bosc proper. (Roureda a les obagues i alzinar al solell). Les falses acàcies i els pollancres, no són de ribera sinó que han estat plantats fa temps i, com que tenen alta capacitat de rebrotar, van apareixent per tot arreu.
La falsa acàcia o robínia, és doncs una espècie al·lòctona i d'un gran poder invasor. És originària del sud-est dels Estats Units, però s'ha estès per gran part del món de clima temperat. Tot i que va ser introduïda a Europa ja fa uns 400 anys i que, en part, s'ha naturalitzat, la seva expansió fora de mida preocupa, ja que pot posar en perill el desenvolupament i la convivència amb altres espècies més nostrades.
N'és força apreciada la fusta, que es feia servir per fer-ne les travesses de les vies del ferrocarril a causa de la seva forta duresa. També és una planta apreciada en apicultura, ja que se'n deriva una mel molt fina a través de la intensa florida primaveral, amb una multitud de flors blanques sorgides en forma de vistosos i llargs penjolls.
Per la seva adaptabilitat era sovint plantat com a arbre ornamental o d'alineació en les ciutats, però des del 2011 el seu comerç, transport i conreu són prohibits.