Introducció
Som a sota les cases de Samuntà i veiem els relleus dominants del bosc del Quer i al fons Montserrat. Ens envolta un mosaic agroforestal format per aquest bosc juntament amb camps de conreu i franges de caducifolis als torrents. És el paisatge forestal més abundant al Bages.
Pinedes d'avui, amb el pi blanc com a dominant, són el resultat de l'abandonament agrícola al llarg del segle XX. La posterior gestió, que eliminava tots els arbusts del sotabosc; el ràpid creixement i la facilitat de dispersió, sobretot després dels incendis, asseguraven la seva pervivència. L'acció secular de l'home ens ha portat a aquest paisatge, que, si no es gestiona correctament, pot esdevenir en una altra gran pertorbació: un incendi majúscul, doncs la superfície forestal actual és molt superior (com podeu veure)
L'abandonament de conreus i de la vida de pagès el general, a causa del baix rendiment econòmic de les explotacions familiars, fa que el bosc tingui una cobertura més homogènia, i cal destinar recursos per gestionar-lo de manera sostenible: tales selectives respectant el sotabosc (brucs, càdecs, llentiscles, fals aladern...) afavorint la successió natural cap als boscos originals d'alzines als solells i roures als obacs i fondals; incentivar la tala i l'aprofitament forestal en general; ramats per pasturar el sotabosc, etc.
Tot seguit baixarem cap a un torrent i fixeu-vos que allà trobem els pocs roures que encara queden. Els únics resilients que hi ha en tota aquesta gran pineda han quedat relegats als fons de valls, a tocar de torrent. Abans creixien als obacs on ara hi ha pins, i una correcta gestió ens pot portar de nou a aquest paisatge original o, si més no, cap a un mosaic més divers i amb menor risc d'incendi.