Introducció
L'ermita de Sant Andreu és d'origen romànic del segle XI o XII, si bé és cert que no consta documentació d'ella fins al segle XV. Té una única nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular. La façana es troba molt restaurada i els elements que s'hi troben són molt diferents dels originals.
Aquesta ermita envoltada de bosc es troba dins dels límits del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, al sud de la riera de Vallmanya, pel qual passarem durant la primera meitat de l'excursió.
L'ermita és només una petita mostra del gran patrimoni històric dels dos massissos que conformen el parc. Els ibers laietans ja poblaven aquestes serres en poblats situats al capdamunt de diversos turons, principalment del vessant marítim. Ja en èpoques romanes la població va passar a ocupar les valls, i en temps del romànic així va seguir sent. La població es trobava disseminada pels fons de les valls, on es podia cultivar, i avui dia en resten mostres com ermites romàniques com la de Sant Andreu, així com altres ermites que es troben disperses fora dels nuclis.