Introducció
Ens trobem en el bosc de Can Ricastell, concretament estem passant per un alzinar mediterrani. L'alzina (Quercus ilex) és una espècie molt propera i similar al suro, del qual la podem diferenciar fàcilment per la seva escorça molt menys gruixuda.
Val molt la pena parlar de l'alzinar mediterrani per la seva gran riquesa de sotabosc arbustiu. Les alzines, que madures poden arribar a fer 12-15 m, generen molta ombra perenne tot l'any, humitat més elevada i temperatura més baixa que a l'exterior del sotabosc, aquestes condicions són perfectes per espècies de lianes com el lligabosc mediterrani, el lligabosc etrusc, la rogeta o l'arítjol entre d'altres o per espècies d'arbustos com el marfull (foto), l'aladern, l'arboç o el bruc boal.
Si bé és cert que avui en dia els alzinars no són gaire explotats, fins a mitjans del segle passat la pràctica del carboneig era molt estesa en els alzinars d'arreu i des del seu abandonament ha augmentat la densitat dels alzinars.