Introducció
Sant Joan de Vilada és l'església parroquial del municipi que ja apareix documentada el 903 en l'acte de consagració de la desapareguda església de Santa Maria de Roset.
L'edifici originari era d'estil romànic, del segle XII, del qual només queden ara alguns murs. De fet, la construcció actual fou fruit d'unes remodelacions realitzades el segle XVII, seguint els models del barroc rural. Tot i així, en iniciar-se la Guerra Civil (1936-1939), conflicte que es va desenvolupar a Vileda amb molta virulència, l'església parroquial va ser incendiada i algunes de les seves parts van ser destruïdes.
>Antigament era de grans dimensions. La coberta de la nau arribava on avui es veu la reculada de la torre del campanar que, de fet, era uns 4 o 5 metres més alta. A més, a l'interior d'aquesta església, que consta d'una nau amb capelles laterals i el campanar ja esmentat, hi destacava el retaule barroc de la Verge del Roser, que va desaparèixer el 1936. També són rellevants els murs mitgers d’estil medieval entre l’església i la rectoria, i l’art gòtic de grans dimensions que es troba al vestíbul de la casa rectoral adjacent.
Les cases del seu voltant són un dels petits nuclis originals que varen formar el poble, juntament amb el tram de cases de la carretera on hi ha la vorera estreta, el carrer Sant Joan al costat de l'Ajuntament i els carrers Margançol i Sant Ramon. A més, darrere de l’església, tot pujant la pista, hi ha una torre quadrada: la casa de la Ferrera, una de les més emblemàtiques de Vilada i catalogada com a bé cultural d’interès local.