Introducció
Aquestes formacions se situen als llocs més secs, assolellats i inaccessibles. Formen part del bosc originari que no ha patit gaires transformacions a causa de la dificultat d'accés. Els masos dels voltants aprofitaven aquest bosc per tallar peus, obligant-los a rebrotar i aprofitar els nous troncs de millor mida per fer-ne carbó i llenya per a la llar. Per això, veiem molts peus de rebrot, més que no pas grans exemplars amb un tronc únic.
Aquest bosc és un alzinar muntanyenc, format per pi roig, fals aladern, garric i, en aquesta zona, sobretot molt de boix. El boix es troba en sòls àcids entre els 700 i els 1.200 m d'altura. Quan la roca és de natura calcària, com en aquest cas, podem dir que és força descalcificat, resultat del règim de pluges propi de la muntanya mitjana, més abundant que no pas a la terra baixa.
El sotabosc és atapeït de fenàs boscà i hi desapareix l'estrat de lianes típic de l'alzinar litoral. A més, damunt les roques podem trobar sajolida, timó, espígols i te de roca.
De d’aquí veiem els solells de la serra de Picancel; just al costat, el cingle de la Por i sota seu, les canals Males; a baix, direcció sud-est, cal Calcinaire i les boniques feixes dels voltants; i a la seva esquerra, Sant Pere de la Portella. Totes aquestes vistes al redós de l'últim contrafort de la serra de Campdeparets i el serrat de les Tombes, abans de baixar a la plana del Baix Berguedà.
Anirem creuant l'alzinar, cada cop més afeixat, travessant codines i boixedes seques fins als plans de Sant Miquel.