Introducció
Baixem aquest primer tram a tocar del rec dels Colletons. De nou, els caducifolis ens acompanyen, a més d'arbres caiguts i fusta morta. A l'hivern, les becades cerquen cucs sota la fullaraca i quan s'aixequen en vol vertical, fan un fort espetec d'ales que ens pot sorprendre. També podrem sentir els repics dels pigots en època de zel.
En aquest tram on som ara, els faigs són esponerosos; de fet, els podem considerar els millors del recorregut i els màxims exponents vegetals de les condicions atlàntiques que es donen en aquestes canals. L'ombra del faig no hi deixa créixer massa sotabosc però, tot i així, seguim trobant boixos, boixos grèvols, heures i una planta sempre verda i poc abundant: el lloreret (Daphne laureola). Aquesta planta que floreix a finals d'hivern, malgrat el seu nom, no té cap relació amb el llorer, tot i que les seves fulles són similars (foto).