Introducció
Aquesta zona també és anomenada la Selva. Temps enrere, la densitat de caducifolis era tan elevada que sempre era fosc, la llum del Sol no hi entrava i, per això, hi feia molt de fred.
Les ventades del 2014 van tombar molts arbres (ja ho anireu veient en el transcurs del camí). Els troncs morts juguen un paper molt important en aquest ecosistema. La fusta es va descomponent pels fongs especialitzats i alguns fan fructificacions: els coneguts bolets de soca, en aquest cas el “versicolor” (foto). Aquest bolet no és comestible però, com que és molt bonic, s'asseca i es conserva durant molt de temps amb finalitats ornamentals. Aquests troncs morts també serveixen perquè els escarabats hi ponguin ous i perquè les larves se'n mengin la fusta. A més, als pigots els hi encanten aquestes larves i baixen a barrinar el tronc fins a trobar-ne. Quan en troben una, l'estiren cap a fora enganxant-la amb la llarga llengua. Fins i tot, veureu troncs completament desfets en la seva superfície a causa de l'acció dels senglars que, de la mateixa manera que cerquen cucs a terra, també busquen larves.
Pareu atenció perquè aquest és un dels racons de vegetació caducifòlia interessant: veureu tells, boix grèvol, un teix, algun faig, moixeres, aurons blancs i, evidentment, avellaners. Els colors de la tardor i el llit de fullaraca a l'hivern converteixen aquest lloc en un camí encantador.