Introducció
L'estanyol d'en Cisó, també anomenat de la Ribera Castellana, o de'n Sisó, és un exemple d’estany eutròfic, per l'alta aportació de matèria orgànica i nutrients que contenen. En quedar enclotats, acumulen restes de branques, arbres i fulles. Aquest estanyol és conegut, també, com l'estanyol vermell de Can Cisó per les variacions estacionals del color de les seves aigües que s'associen a l'alternança de comunitats bacterianes en superfície.
Al llarg de l'any canvia de color, a causa a la presència de bacteris que utilitzant el sulfat dissolt en l'aigua per als seus processos vitals són els que li fan agafar una tonalitat vermellosa (bacteris vermells del sofre). L'acumulació de sulfhídric fa que aquest arribi a la superfície, per la qual cosa no hi ha oxigen a l’aigua no pot ser colonitzat per animals, però si per bacteris que aprofiten la llum (bacteris fotosintètics que donen coloracions porpres, rosades, verdes o marrons molt intenses).
Malauradament actualment l’estanyol ja no assoleix la coloració vermella a la superfície, sinó que els bacteris es queden a més fondària. Va patir diversos enfonsaments l'any 1982 i 1986, que van compactar el fons de l’estanyol i als anys 90, l’acció negligent d’un pagès que va utilitzar l'aigua de l'estanyol per regar, va provocar un nou enfonsament de les vores de l'estanyol. Des de llavors l'estanyol no s'ha tornat a veure de color vermell intens, només es poden apreciar lleugeres tonalitats rogenques a l'aigua.
Font: Museu de Banyoles