Introducció
Una mica més endavant, seguint la pista principal, es pot observar part de l’antiga construcció de la Farga.
Data entre els segles XVI i XIX. En aquestes petites fàbriques s'obtenia ferro per posteriorment tranformar-lo en reixes, claus, armes, estris d'equip, etc. Aquests productes manufacturats proveïen el mercat del país i eren motiu d'exportació, també cap a Amèrica. La farga catalana va tenir importància durant l'edat mitjana, però al segle XIX va anar en declivi.
L'aigua intervenia en tres moments:
- Es fractura la mena (mineral) abans de entrar-lo al forn. Una capa de carbó i una de material. El martell "martinet" era impulsat per la força de l'aigua.
- Ajudar a augmentar i mantenir la temperatura del forn propera a 1000ºC. S'obtenia ferro fos i escoria.
- El metall era batut per un martell "martinet", forjat, i així millorar les seves propietats, eliminant-ne les escories.
La producció de vuit tones de ferro consumia trenta tones de mena i cinquanta de carbó.