Ruta 17: Circular d'Espinavell- Coll Pregon- Coll de la Clapa- Fabert

Flag

Pastures compartides. Tractat dels Pirineus de 1659

Iniciem la ruta vora els plafons informatius de l'entrada del poble. Pel carrer d'Amunt pugem fins a l'església i pel mateix carrer, costa amunt fins a trobar la pista que porta d’Espinavell a Coll Pregon on gaudim de vistes al cap de la vall de Ritort i la silueta del Costabona presidint-la.

Anem pujant acompanyats de freixes i avellaners, amb grans falgueres al sotabosc i esquitxat de cirerers silvestres. A la tardor tot un espectacle de colors. 
El bosc caducifoli es va aclarint i els camps d'herba i les pastures guanyen terreny. Allà on la pressió ramadera no és prou forta les clarianes s'omplen de matollar.
El camí no té pèrdua. La pista passa a ser un corriol amb algun tram de forta pujada però no patiu perquè està ben senyalitzat. Si cal, reviseu el track al mòbil. Recordeu de fer la ruta off-line perquè no hi ha bona cobertura de dades. 
Veiem, a l'altra banda del torrent de coll Pregon, el vessant obac ple de caducifolis.

Sense adonar-nos-en, arribant gairebé a dalt, comencem a veure alguns pins. No hem deixat de pujar i ja som al carener de la serra de Finestrol. Colls i petits puigs, carener enllà, arriben fins al Costabona. Som a coll Pregon, gaudim de les vistes al cim del Costabona i de les muntanyes de Rojà, que separen les comarques nord-catalanes del Vallespir. Les pastures s'escampen per tots aquests careners. Nosaltres ara seguirem el carener en direcció llevant cap als Puigs de la Clapa (1.654 m) i el Puig Sec (1.643 m).  Impressiona l'extensió de prats de pastura que anem passant carener enllà. Veurem pletes i alguna cabana de pastor. Probablement també hi haurà el bestiar pasturant esperant a l'octubre a baixar a terres més protegides.

Arribem a les basses de Puig Sec i, si ve de gust, podem treure el cap al Vallespir per veure la vall de Prats de Molló i el mirador de la Torre de Mir.

De les basses, tombem la capçalera del torrent de les Dous per arribar a la Collada de Prats i baixar gairebé pel dret cap a les Dous de Fabert. De nou, les vistes s’ho valen. Baixem pel llindar del bosc, pel traçat més intuïtiu fins a les Dous, on seguirem per la pista que porta a Fabert.

Atenció,  perquè abans d’arribar a Fabert, seguirem les marques de pintura groga cap a un senderó que marxa per l’esquerra del camí. Camí que retrobaren de nou poc abans del poblet. És bonic camí vell, quasi empedrat, dins l'espessor del bosc caducifoli dominat per bedolls i trèmols. Un rètol ens recorda que passem per la ruta de la transhumància, un itinerari senyalitzat entre el Ripollès i el Vallespir.

Creuem el petit nucli de cases de Fabert pel mig i seguim la pista que ens anirà tombant, vall amunt, en direcció a Espinavell. Anem perdent alçada, creuant bonics bedollars i passant pel costat d'alguna barraca de pedra seca fins a Espinavell.