Introducció
Som a les fonts de Fabert. El camí que segueix ara deixa clar que aquest era el punt d’abastiment d’aigua al poble.
Aquesta surgència d’aigua de terra s’anomena dous o també déus. Són aigües que provenen de la pluja, s’infiltren al sol i de mica en mica, drenades a través terreny, apareixen en cotes inferiors. Com que no estan exposades en superfície, no han de tenir contaminació pels excrements del bestiar.
Aquests punts són bons per a trobar amfibis com la granota roja (audio i foto) a l'estiu.
Els seus ambients preferits són prats i mulleres als Pirineus, on és francament abundant. Sempre es troba en aigües calmes no massa profundes i pot aprofitar estanys i basses artificials o petits embassaments. Sovint, sobretot en el cas de les femelles adultes, es troben lluny de l'aigua. Es crepuscular, però amb freqüència es dexia veure durant el dia, especialment durant el període reproductor, i tarnbé a les localitats més altes, on probablement les nits són massa fredes.
La granota roja pirinenca és un animal tranquil, no gaire àgil. De costums aquàtics a l'època reproductora, posteriorment esdevé terrestre i pot allunyar-se prou de l'aigua, però dins d'entorns humits. La hivernació és més o menys llarga segons la latitud i l'altitud de les localitats. Als Pirineus, s'allarga molt més, fins l'abril, de vegades, o més tard. Per hivernar, es refugia probablement al fons dels estanys o mulleres, o també sota pedres, on s'amaga per al repòs diürn, no nocturn, en període actiu.
La sortida de la hivernació va immediatament seguida de l'aparellament, als Pirineus des de l'abril fins, de vegades, el mes d'agost. En realitat, aquest procés va lligat al desgel, aparentment; hom observa moltes parelles en amplexus enmig d'estanys que encara conserven molts blocs de gel; per aquesta raó, la reproducció s'escalona en les diverses comarques. La posta de cada femella consta d'uns 4000 ous, de 2 a 3 mm de diámetre, distribuïts en paquets de 400 o 500 ous, que cauen al fons (foto).
