Introducció
- Primer podeu entrar a l'agüait i després, del costat del banc exterior, treure el cap sobre el Santuari i l'Olla de Núria
D'aquí estant, podreu veure ocells forestals pels arbres del voltant de l'amagatall. Petits com les mallerengues fins a més grossos com el gaig o el picot garser.
El gaig (Garrulus glandarius) és un ocell força comú a Catalunya i fàcil d’observar durant la major part de l'any a gran part del boscos, tant alzinars litorals com boscos de pi negre. És un ocell de mida mitjana, d’uns 30 centímetres de longitud i una envergadura d’uns 55 centímetres. El bec és fosc, curt i gruixut.(foto)
S’alimenta principalment de glans, ous, insectes i larves, però també es pot alimentar de cucs, ratolins i fins i tot llangardaixos. Durant els mesos de tardor solen acumular glans en dipòsits amagats per poder tenir reserves durant els mesos d’hivern.
És nerviós, desconfiat i esquerp, no para amunt i avall, molt sorollós amb un reclam molt característic “scaaaaaacgg!”. (Audio) Normalment es mou amb parelles o petits grups, sobretot a la primavera.
FOTO: Wikipèdia
EL SANTUARI I LA OLLA DE NÚRIA
El santuari de la Mare de Déu de Núria està situat a quasi 2.000 metres d’altura, envoltat de cims emblemàtics com ara el Puigmal, el Noucreus, el Noufonts i el Finestrelles. El conjunt de totes aquestes altes valls i cims, constitueix una capçalera muntanyenca encerclada per una llarga i alta carena semicircular que la tanca per l'est, el nord i l'oest per damunt dels 2.700 metres. Per això es coneix com a Olla de Núria.
Fins al santuari arriba el tren cremallera inaugurat l’any 1931.
Presidit per una església neoromànica, té al costat un hotel i 4 cases dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil. El santuari al llarg dels segles ha estat hospital, alberg, lloc de peregrinació i fins i tot presó.
Al costat del santuari podem visitar la font i la capella de Sant Gil, edificada l’any 1615.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera, és una talla datada del segle XII o XIII, en fusta de noguera d'estil romànic.
La llegenda diu que sant Gil, un penitent, va arribar a Núria cap a l'any 700 i allà va amagar la imatge de la Mare de Déu, juntament amb altres estris com una creu, una campana i una olla. Aquests objectes van ser trobats l'any 1079 per un pelegrí procedent de Dalmàcia de nom Amadeu.
L'any 1931, a la cambra número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.