Introducció
Hem arribat al capdamunt del claríssim altiplà del Montplà, de nom tan concís. El que permeten les altures de garriga en què ens trobem, sense pràcticament obstacles visuals, és, si ens hi passegem una mica, unes grans panoràmiques que ajuden a entendre els relleus i l’orografia concreta de les rodalies: cap al sud-est, sud i sud-oest, les illes Medes, l’Estartit, la gola del Ter, la plana de l’Empordanet, el curs del riu Ter, el massís de Begur..., amb les frondoses Gavarres recollint-t’ho tot com a emboscat teló de fons, que contrasten amb l’aspecte pelat i àrid d’on ens trobem. Cap a l’altra banda, al nord i nord-oest, la Muntanya Gran, el golf de Roses, el Pení del cap de Creus, les Alberes, la plana de l’Alt Empordà i, com a teló de fons, les muntanyes de l’Alta Garrotxa i el majestuós massís del Canigó.
Just abans de començat el descens, a l’altra banda del Montplà, hi veurem una barraca de guaita de forma hexagonal, que esdevé un mirador excepcional per contemplar la zona de les Dunes. Encara que a simple vista no es vegin, ja que estan cobertes del boscatge de les pinedes, són muntanyes de sorra empeses per la tramuntana provinent del golf de Roses. Hi veiem la Muntanya Gran, i les dunes pròpiament dites, que anirien des del còrrec de Coma Llobera fins a la casa del Guarda, d’on hem iniciat el present itinerari. Per tal de frenar-ne l’evolució, es va procedir a plantar-ne pins per tal de fixar-ne el moviment, parant-ne l’embat just abans de colgar les cases de l’Horta d’en Reixac i Mas Julià, ja a mig vessant de la plana del Baix Ter.