Introducció
El Daró i el Ter inunden aquests plans creant un nou paisatge d'aiguamolls possibilitant el conreu de l'arròs, que per la seva situació geogràfica i tèrmica li atorga unes característiques pròpies.
Ens hem de remuntar al segle XV per tenir les primeres notícies sobre el cultiu d'arròs a la plana del Baix Ter.
Tot i el risc sanitari del desenvolupament de malalties greus associades als mosquits, el rendiment més gran d'aquest cultiu respecte al blat, justifica el manteniment del cultiu d'arròs durant set-cents anys.
Tot i això l'any 1837 una reial ordre prohibeix el cultiu d'arròs a tot l'Empordà, perquè erròniament se li atribueix la causa de la pesta.
Davant, seguit la pista i a l'altre costat de la carretera, hi havia l'estany Marisc un dels grans que al s. XVIII es van buidar per evitar paludisme. Per això es va desviar la riera Grossa (per on aviat passarem) que hi menava les aigües, i es va construir el rec de Traient per drenar i fer marxar l'aigua de l'estany, avui convertit en arrossar.
Destaquem la importància d'aquest tipus de cultiu per la seva rellevància ecològica i paisatgística. La disposició d'aigua a l'arrossar el converteix en un ric ecosistema, a on la proliferació de plantes flotants i submergides atreuen gran quantitat d'animals aquàtics que alhora serveixen d'aliment a amfibis, aus i mamífers. Els ocells és el grup més destacat.
Cal valorar també la bellesa del component plàstic: llums, textures, colors... d'aquest paisatge.