Introducció
L’Empordanet és el sobrenom, més aviat en l’àmbit literari amb el qual es coneixen les terres empordaneses. Del paisatge que ens envolta destaquem la varietat i riquesa dels camps de conreu que aprofiten la plana al•luvial a banda i banda del curs baix del riu Ter. Ens hipnotitza el contrast de formes, colors i textures d’un paisatge que es transforma a cada estació de l’any.
Ens trobem a dins de la plana al•luvial del Ter formada per terres amb una alta fertilitat, com pràcticament la gran part de les terres de la comarca, fet que ha facilitat la proliferació d’una gran diversitat de cultius agrícoles. A la zona s’hi ha desenvolupat una agricultura intensiva i de regadiu, basada en els cultius de fruiterars, on dominen les pomeres (foto), que pertanyen a la Indicació Geogràfica Protegida Poma de Girona, els presseguers o els cirerers.
Aquests conreus han estat acompanyats d’un augment molt important de conreus intensius i de regadiu de blat de moro i gira-sol, compartint l’espai amb conreus els cultius de cereals i farratges (blat, ordi, civada, sègol, espelta, sorgo o alfals) normalment ubicats més a l’interior. També hi ha conreus de lleguminoses, tubercles i diferents productes hortolans.
Destaca també l’abundància de nuclis de població d’origen medieval, molts d’ells situat dalt de turons, amb carrers estrets i sinuosos, articulats al voltant de l’església, punt culminant i referència visual dels pobles.
Tot aquest paisatge ric i singular té com a teló de fons les imponents muntanyes del Pirineu, encapçalades pel Canigó, normalment emblanquinades per la neu a l’hivern i gran part de la primavera.