Introducció
(4700-3400 aC - Neolític mitjà)
Sepulcre megalític del tipus cista amb túmul format per una cambra rectangular llarga, excavada parcialment a la roca i delimitada per diverses lloses planes de pissarra, orientades seguint l'eix N-S. La coberta actual no és l'original, que probablement havia estat una gran llosa que tancava tot l'espai de la caixa. El túmul, fet de lloses de pissarra de diferents mides i terra, envoltava i cobria tota l'estructura.
Aquesta tomba va ser descoberta i excavada pels arqueòlegs Pere de Palol i Miquel Oliva l'any 1946. Durant els anys 70 el monument va ser restaurat de forma indeguda i no és fins a l'any 1986 que es va identificar i excavar adequadament. Destaca la troballa dins la cambra d'un disc d'esquist, encaixat a la roca, del qual es desconeix la funció però se li suposa un sentit ritual. Aquest és un element característic del megalitisme empordanès.
Coneguda també amb el nom de megàlit del Coll de Fitor, nom del lloc on es troba, és la cista més ben conservada de l'anomenada necròpoli de Montjoi, una àrea d'enterrament que se situa dins la fase inicial del megalitisme empordanès, al voltant del cinquè mil·lenni - principi del quart aC.
Seguiu el corriol per la banda de mar. NO PISTA.