Introducció
La central, que entrà en funcionament l’any 1906, fou promoguda per Ramon de Berenguer, comte de Berenguer, i projectada per l’arquitecte Joan Roca i Pinet, i l’electricitat que produïa arribava a Palamós. Amb un salt de 8,31 metres, un cabal de 8.000 l/s i una potència de 622 HP, actualment encara es troba en funcionament.
L’edifici d’una sola planta, està sobreaixecat per permetre el pas de l’aigua. En destaquen les obertures, especialment els tres grans finestrals de mig punt d’una de les façanes, amb els arcs en degradació de rajols alternats amb còdols. La cornisa està decorada amb un fris d’arquets, rebaixats a les façanes laterals i de mig punt a la principal, on emmarquen tres llargues obertures en forma de triangle truncat. A l’entorn hi ha una antiga zona enjardinada, un pont sobre el canal i el pas de la via verda Girona-Olot.
D’altra banda, el pou de glaç de Vilanna, que estigué en funcionament almenys al segle XIX, està ubicat en una obaga prop del Ter, l’aigua del qual s’aprofitava a l’hivern per fer el glaç que s’hi emmagatzemava. La construcció està formada per un mur circular de pedra i morter de calç, de 0,6 m de gruix i una alçada que assoleix els 11 metres. D’un perímetre extern de 28 m i un diàmetre de 9,3 m, la seva superfície útil és de 50 m2. Tenia una capacitat estimada bruta d’uns 550 m3, i conserva la porta d’entrada a la part superior. Probablement estava cobert amb un teulat d’un sol vessant cap al sud. Consolidat fa poc, actualment és visitable a partir d’una ruta senyalitzada que arrenca de la propera església de Sant Mateu de Vilanna.