Introducció
Seguirem recte el GR, que deixarem de nou passada la Carbonera. A l’esquerra, tornaríem al punt d’inici per una drecera.
Som a la placeta del coll, envoltats (de magnífics exemplars) dels principals arbusts que ens han estat acompanyant tota l’estona.
El Bruc arbori: (Erica arborea). Arbust de fulla persistent, verd fosc i petita. Pot arribar a fer fins a 4 mts d’alçada. Es troba a sòls àcids, a suredes que han patit alteracions. La seva fusta és molt dura i fa molt bon carbó. De les soques, després d’assecar-se lentament, s’obtenen molt bones pipes de fumar. Actualment, s’asseca i es manipula per a fer tanques i pantalles visuals.
El Càdec: (Juniperus oxycedrus). També de fulla persistent, verd clar amb dos ratlletes blanques l’anvers, petita i punxant. Pot assolir els 7 mts d’alçada. S’adapta a tots tipus de terrenys, preferint les vessants solellades. La fusta és aromàtica, fàcil de treballar, resistent a la podrició. Destil•lant la fusta (el cor dels troncs més gruixuts) s’obté un oli que té propietats antisèptiques.
El Cirerer d’arboç: (Arbutus unedo). Aquest arbust o abret petit, pot fer fins a 8 m d’alt. De fulles persistents, en forma de llança, fins a 10 cms de llarg i de marge finament serrat. És conegut pels seus fruits. Són baies de color vermell quan són madures, de 2 cms i amb gust dolç. Floreix a la tardor, quan maduren els fruits de l’any anterior. Com el bruc, es fa a alzinars que han patit degradacions, sobre tot tipus de sòls. ‘‘Unedo’’ significa ‘‘menjar només un’’ referint-se a no menjar masses fruits, ja que poden donar mal de cap. Antigament es fermentaven per obtenir begudes alcohòliques. La fusta és molt bon combustible i de les arrels s’obté molt bon carbó.